art criticism?

Cat:)ching artists

M. Vidal is a sculptor of contemporary figurative style that define an artistic career based in a full dedication and constant work, the sensibility and perfectionism that search in his pieces and the support of who can vision in him a future important artist of XXI Century and finals XX. Ignasi Riera says in the book “Manel Vidal Escultures” that he always looks for the beauty, his enchanted figures are with a notable realism and his extra academic learning keeps on him a pure style in his production with a liberty and without imperatives about originality and neither “permanent backmail” art market. His sculptures born from a chimeric desire, a yearning, an horizon … Humble artisan but hard worker, without smokes and complexes, hurries… says “I never could make a sculpture that I not feel, always I could create what I love”… “All begins in the mind”

Female figures, with generous lips, hair and breasts... worked with sensitive sludges, prepared previously with silicone molds that after are converted in glass cases and wax painted mold… with a final result as a bronzed piece of art. “An ardent admire of the human form, he observes the details and underlines differences. His figures meditate, they are charged with nostalgia. They seem to be about to attempt a sigh or to whisper a word of Love”

Between all the international collections around, we highlight …

o  Permanent Exhibition in Ardinacci, Barcelona

o   Permanent Exhibition in the luxury shop Maria Candelas at Passeig de Gràcia, Barcelona

o   Permanent Exhibition in Platja d'Aro. Girona

o   Life-size sculpture of the poet Antoni Massanell, Vilafranca Del Penedès, Tarragona.

o   “La Noia Del Balcó (Girl on a Balcony)” in the auditorium of  the Garden in Paper de Música, Capellades.

o   “L'Espera (The waiting)”, life-size. Art Foundation, Munich.

o   “Encisadora (Charmer)”, life-size. The Olympic Swimming Pool of  Montpellier

o   Life-size sculptures in Spain, France Germany, Belgium, Taiwan and Japan.

o   Science and Technics’ Museum of Catalonia (Terrassa) three life-size sculptures.

o   Small scale collections in Spain, France, Germany, Brazil, Belgium and the United States.

MB set 2016

Tato Fx design by mb ... and this is the result of this artist always creating playing with sinthethic textures as a chemist challenge to make details or special effects movies.

https://www.facebook.com/albertoponsdeluigitato

Com a CURATOR vet aqui la meva última troballa, la Laura López Lisbona, un imaginari encantat sobre porcellana... veieu la seva pàgina al facebook Cat Rat... 

Maria Glòria Benavides Escultora...genial artista del RCA i afincada a Barcelona provinent de Lleó... i tota una felina creativa i amb mans màgiques per crear des de ninfes a altres èssers mitològics d'un troç de roca mantenint la genuitat de la seva naturalessa en estat pur.

Curves, fredor, satin, rosa i amor en clau d'obra existencialista de sempre i per sempre... 

http://www.artelista.com/autor/gloriabenavidesescultora/list.html

“Doing a first sight in Pep’s artist profile, studying the person, the artist, his biography, studio and inspiration-soul-heart and thoughts… likes and attraction…techniques, materials… masters… archive images between public images and direct exhibition, I could say that this painter is in a great and interesting moment of his artist’s career. A mature worked technique from lacqueur to old pigments in a developed own style that narrates points of his life and collective tendencies, oriental screens mixed of a very Mediterranean air and atmospheres, blacks that dance with colours in challenge white sparkling breaths” is the opinion of Mireia Bastet and a critic view of a junior art critic bellowed for the contemporary art professionals (José Muñoz-LA Mairie de Paris, Reial Cercle Artístic de Barcelona-J. Abelló I Juanpere´s Team Professor.

“Home de ferro amb cor de llautó”-Ricard Mira

per Mireia Bastet-mireiart11

 

 ... Dit tot això, els “inputs” que tinc referent a l’artista Ricard Mira vers a una malaltia mental encara per definir per científics el dia de demà (visió Junguiana sobre la vida) pero que hi estic ara segura és un motor que engega la inspiració, és la força d’aquest artista del ferro que el propi MEAM l’inclou en l’exposició “Un segle d'escultura catalana,” de fa 2 anys amb els millors escultors del s.XX.        

         A mi em meravellen els Penells senyalitzadors d’un element tan significatiu en els temes mentals com és el vent. Clar que, a la ciutat, es solen veure molinets de colors i ja cada cop menys els ara recuperats per Ricard “llençadors de somnis”, com deia ma mare referint-se als que encara hi quedàven penells modernistes per Cor Eixample.

         D’en Sampedro hi ha una llista fàcil de trobar per internet de les “frases cèl.lebres” ...  

         A la fi tot és molt relatiu i molt confús. Tot sembla un còctel empírico-intuitiu, i en Ricard m’entra com una persona molt amable, sensible, observadora, intel.ligent, meticulòs i perfeccionista en clau gourmet quan demana una copa de cervesa ben freda (res a veure amb les manies del nous al.lèrgics a la lactosa que de manera raro-maníaca comproven mil vegades que tot del seu plat no te ni aroma a lacti movilitzant tot un restaurant...)

Recordo una 2º crec, vegada, que ens creuàvem en una inauguració de pintura a l’agost al Reial Cercle Artístic i em deia “em falta volum, clar, jo el que faig no té res a veure amb això, per a mi massa pla” i com aquelles paraules les vaig acabar de compendre en la visita al seu estudi i les imatges que en una visita al meu atelier vaig veure en la web.  

La seva obra la distingeixo per obres amb “vol” , ara sè degut a la forja de planxes fines treballades pel Ricard d’una mànera màgica, única i que hi distingeix la seva tècnica en l’obra ademés d’essér reconegut per companys seus que hi treballen el ferro. 

         En segon lloc,  distingiria les obres-retrats, una nova modalitat que hi desconeixia i que quan veus les cares dels protagonistes t’entren ganes de que et fagin un retrat a la forja de ferro, coure o llautò. Aquestes tècniques de treball d’aquests materials precisen unes eïnes específiques i molt difícils de trobar. La comarca en clau humorística li ha fet arribar els tresors que amaguen les seves mans en creació artística treballant-les des de la seva infantessa on va exercir ja el treball de maquinària i ingenieria en Derbi com a mecànic i ajustador de les motos de curses... Realment una història super interessant i que, a menys que llegeixis escrits com aquest o te’l creuis en una exposició de casualitat, ni t’anedones de la seva grandesa personal. 

         N’ha fet, dintre del que és anomenat “Art Públic”, un per ex., en l’Escola Simeò Rabasa que em transporta a somiar vers un mar d’estiu... ferro, coure i llautò. 

         “Asha” és una escultura d’una gata estirant-se, 44x16x36cm i l’escena en ferro d’un dels moviments mès embruixadors dels felins. La llum traspassa l’escultura de les fines planxes treballades amb l’estil característic d’en Ricard Mira. No sé ben bé per qué el deuen comparar a Gargallo o fins i tot a Julio Gonzàlez, em quedo amb l’altre gran, Llimona i compararia al Ricard Mira per la destressa que els uneixen, la manera de sentir traspassat a la força de les seves escultures, art del volum on aquests artistes deixen al seu públic bocabadat.

         La curiositat de tenir que prendre apunts mentre m’explica en què consisteixen les tècniques de treball del Ferro, calor o fred, forjat igualment o mecanitzat (foradat, serrat, manipulat...), fusionat amb Níquel, Acer..., i aquest inoxidable... em fa ràpid recòrrer per inercia als efectes visuals i fruit ben clar d’una altra deformaciò professional: els colors! El plata s’aconsegueix amb el ferro forjat en fred, el negre amb el ferro forjat en calent (semblant a la forja modernista), el vermellòs del Coure i el daurat del Llautò, molt present sense adonar-nos en moltes petites coses de la nostra vida quotidiana (botons en una porta de fusta modernista, “rosquilles” de calderes...) i de quina manera en Ricard juga a la paleta amb aquest do de donar forma a uns materials tan i tan resistents i durs. La seva essència inmortal en les obres reflexen les lliçons humanes que amaguen la seva persona tan sabia per que hi aprenem tots.

          Ara farà un Crist, no per ser religiòs i per que li hagin demanat a la parròquia, diu que li ha demanat una persona a la que li deu molt... jo li recordo la película “Cadena de Favores” i ell em regala un altre somriure carregat de misteri i àurea angelical.                 

(“L’últim Sopar”, “Adeu”, “Parella en Positiu”- tb hi ha una “Parella en Negatiu”...)

“Dona d’esquena”(28x14x12cm), “Sant Jordi” (40x38x20cm)

          La simplicitat en que crea i apareix com un dels protagonistes del reportatge “Balls Robats” de Sense Ficció produït per TV3 mostra un escultor distingit per la seva energia forjada a hipnotitzar per la seva fortalessa i que espero en un futur continuar gaudint d’aquests característics “vols” de ferro i a on darrera, hi ha una dolça història d’amor.  Genial.  “

 

 Barcelona, 17 juny de 2015   www.ricardmira.eu

 

Registre Propietat Intel.lectual
Registre Propietat Intel.lectual